No se vive si estás vacío

Ya son muchos estos putos días
en los que me presiona esta tiranía
de sentimientos...
Intentando tener la cabeza fría
y lo único frío es esta cuchilla.

No me creo que llegué a ser feliz,
un tiempo donde no tuve penas,
en el que solía sonreír,
el odio no se pegaba cual flemas,
aunque extraño, quería vivir.
Añoro ese tiempo,
Tan sólo quiero dejar de existir...

¿Vivo? No se vive si estás vacío,
si tienes miedo cual crío.
I és que sembla que porto el suicidi,
ho porto dins de mi, als meus gens,
i es que només vull morir, nen.

De no tenir res, a tenir-ho tot,
De tornar a estar plé, a destrossat el cor.

I és que vaig passar
de no tenir vida a tenir-la lluny,
de voler sempre cantar
a pegar-me amb el puny.

Castellà i català,
ploro amb els dos alhora,
amb el somriure acabat.

Poc temps em queda,
poc més que dir,
que aviat m'hauré de despedir,
un plaer coneixer-vos.
Heu alegrat el meu existir.

Però ho sé, seré l'excepció,
ni viu ni mort tindré de la gent el seu amor.

Adéu, ja he parlat massa,
he fet moltes tonteries i molt mal
a qui més estimava.
La meva vida ja acaba,
només espero que del meu cos,
amb tant odi i sense amor
pugui naixer una flor...

-Melok